Hi havia una vegada un ase que treballava en una granja. Quan l'ase es
va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l'escorxador. Però l'ase
va descobrir els seus plans i va escapar de la granja. "Quina
injustícia! He gastat tota la meva vida i les meves forces al servei de
l'amo .. i mira com m'ho agraeix !", murmurava l'ase.
Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per a fer-se músic de
la banda municipal. Pel camí va trobar a un gos de caça i li va
preguntar: "Amic, per què corres amb la llengua fora?". "Perquè sóc vell
i el meu amo vol matar-me...". El burro va escoltar totes les
desgràcies del gos i va dir: "Company, vine amb mi a Bremen i ens farem
músics de la banda municipal. Jo tocaré la guitarra i tu el tambor. "
Al cap d'una estona,l'ase i el gos es van trobar amb un gat.
"Company, per què estàs trist?", li van preguntar. "Com ja sóc vell, la
meva senyora volia ofegar-me. Per això he escapat i ara no sé com haig
de guanyar-me la vida. ..". "No et preocupis -li van dir-; la teva
història és igual que la nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics."
Una mica més endavant, l'ase, el gos i el gat van sentir a un gall
que cantava, semblava que s'anava a trencar la gola. El gall els va dir:
"Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador i demà
pensen tirar-me a la sopa... Ara, canto fins a desganyitar-me mentre
puc." Llavors, el burro li va dir: "No tens cervell sota d'aquesta
cresta? Vine amb nosaltres a Bremen. Anem a ser músics de la banda
municipal."
Però la ciutat de Bremen estava lluny i la nit se'ls va llançar a
sobre a mig camí. Els quatre músics van decidir passar la nit al costat
d'un arbre gruixut. El burro i el gos es van quedar sota l'arbre, el gat
va enfilar a una branca i el gall es va encimbellar a la branca més
alta. Des d'aquella altura, el gall va cridar: "Es veu una llum a la
llunyania...!". "Anem allà, companys -va dir l'ase-; segur que és millor
posada que aquesta."
Quan van arribar a la casa, l'ase va guaitar a travès d'una finestra i
va dir: "Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat
un sopar fastuós." Els animals, després d'alguna discussió, van preparar
un pla per a foragitar als bandits.
L'ase va recolzar les potes davanteres en la finestra; el gos es va
posar damunt del burro; el gat es va encimbellar sobre el gos i el gall,
sobre el cap del gat. A un senyal, tots van començar la seva música: el
burro bramava, el gos lladrava, el gat maullava i el gall cantava. I, a
un senyal, tots es van llançar sobre la finestra. El vidre es va
trencar en mil trossos i els bandits van cridar espantats: "Fantasmes!
La casa està embruixada!". I tots van fugir aterrits al bosc.
Llavors, els quatre músics de Bremen es van asseure a la taula i van donar bon compte
de tots els aliments. Quan van acabar de sopar, van apagar la llum i van anar a dormir. Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un que anès a la casa per a espiar.
El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per a encendre una espelma . Llavors, el gat es va llançar sobre ell i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, l'ase li va atiar una coça tremenda.
Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriqui!". El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: "A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m'ha esgarrapat la cara. Després, m'ha agafar la cama amb unes tenalles i un monstre negre i pelut m'ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma va cridar: -Porteu-me'l aquí!-".
de tots els aliments. Quan van acabar de sopar, van apagar la llum i van anar a dormir. Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un que anès a la casa per a espiar.
El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per a encendre una espelma . Llavors, el gat es va llançar sobre ell i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, l'ase li va atiar una coça tremenda.
Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriqui!". El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: "A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m'ha esgarrapat la cara. Després, m'ha agafar la cama amb unes tenalles i un monstre negre i pelut m'ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma va cridar: -Porteu-me'l aquí!-".
A partir d'aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a
la casa i els quatre músics de Bremen es van quedar allà per a sempre.
CONTE POPULAR.
A continuació vam reflexionar sobre la importància de la amistat i la necessitat de tenir amics.
Vam poder observar que hi havia certes creences errònies sobre aquest valor i, per tant, vam treballar la següent taula:
DESITJAR EL BÉ I LA FELICITAT DE L’AMIC
|
L’amistat és una forma d’estimar
i, per això, implica el desig que la persona estimada estigui bé i sigui
feliç. L’amistat no pot fer mal.
|
DESINTERÈS
|
L’amistat que vol aprofitar-se
de l’amic es converteix en comerç. L’egoisme fa malbé l’amistat i qualsevol
forma d’amor.
|
RECIPROCITAT
|
L’amistat és un sentiment mutu;
hi ha amors anònims, però és impossible que hi hagi amistats anònimes.
|
ESPECIFICITAT
|
Els amics són concrets; sabem
qui són. L’amistat no és una relació difusa i indefinida, i no podem ser
amics de tothom.
|
IGUALTAT
|
L’amistat no accepta diferències
que creïn una relació de dependència, de submissió, de superioritat i
inferioritat, de jerarquia. El fet de respectar les característiques de
cadascú és un element essencial de l’amistat.
|
DESIG D’ESTAR JUNTS
|
Els amics desitgen l’assiduïtat
de tracte, la conversa freqüent per comunicar-se sentiments, idees, vivències,
projectes...L’absència afebleix l’amistat.
|
CONFIANÇA MÚTUA
|
La relació d’amistat es basa en
la confiança total, la sinceritat, la discreció i la transparència. Cal
sentir una seguretat absoluta de l’un en l’altre.
|
LLIBERTAT
|
L’amistat és fruit de la
llibertat i cal que susciti una llibertat més gran. Els amics no s’imposen,
es troben per casualitat i són fruit d’una elecció personal i lliure.
|
També vam reflexionar sobre algunes frases cèlebres:
- Un bon amic és un tresor (Quintilià, retòric romà).
- La pitjor soledat és veure's mancat d'una amistat sincera (Francis Bacon, filòsof anglès).
- L'única manera de tenir un amic és ser un amic (Ralph W. Emerson, filòsof nort-americà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada